spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (febrer 2012): "Saber història, pensar millor"

 

Els humans acostumem a tenir una memòria curta. Pensem en termes de dècades, o com a màxim d’alguns segles. I això fa que, a vegades, les anàlisis socials o polítiques extrapolin conclusions amb un material empíric de referència més aviat escàs. No som massa conscients d’on venim, ni de en quin període de temps les societats humanes s’han organitzat de la manera que ho han fet. Quan els estudiants arriben a la universitat son pocs, per exemple, els que tenen una idea clara de la història d’això que ampul·losament anomenem homo sàpiens. Pocs saben que el període que comença amb el “neolític”, o sigui, des de que hi ha una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, en que hi ha ciutats i posteriorment escriptura i metal·lúrgia representa, a tot estirar, el 7% de la història de la nostra espècie. La resta correspon a les societats recol·lectores i caçadores. I dins del gènere homo aquest mateix període representa tan sols un 0’4%. És fàcil concloure que, vistos els orígens, els cervells humans no resulten massa congruents amb el context de les societats modernes. I que això segurament té conseqüències en l’àmbit de la moral i de la política. 
 
Resulta difícil entendre què som, i com i per què hem arribat fins aquí sense com a mínim entreveure el nostre passat evolutiu. Crec que la història de l’evolució hauria d’estar present a totes les carreres de ciències socials i d’humanitats. Previndria errors i prejudicis ideològics basats en la manca de coneixements científics. Entendre què som i com actuem passa per entendre d’on venim.
 
A més, els països occidentals hem heretat una visió del món força esbiaixada en termes històrics i culturals. En la transmissió de la història dins del nostre context segueix predominant un enfocament molt “local” (europeu). Amb més o menys consciència, les escoles, les famílies, els mitjans de comunicació, algunes universitats, transmeten la imatge de que, amb l’excepció de les primeres civilitzacions (sumeris, egipcis, etc) i del període medieval, occident ha estat l’avantguarda cultural de la humanitat. I això resulta ser una preconcepció que, a més de falsa, actua com un prejudici que distorsiona la realitat, i projecta la autoimatge d’una pretesa superioritat occidental que està basada en la simple ignorància de la història.
 
Les cultures xinesa, índia o musulmana, especialment la primera, varen ocupar durant pràcticament un mil·leni el centre de gravetat del coneixement o de les arts, molt per sobre de les societats occidentals del seu temps. Tanmateix, a occident, incloses les élites “il·lustrades”, de tot això se’n sap més aviat poc. Cosa que no deixa de ser viure dins d’un cert provincianisme intel·lectual. Es tracta d’una situació que incentiva mantenir actituds d’arrogància mental, encara que sigui inconscientment.
 
Per entendre el món dels humans es necessiten coneixements històrics. I això implica tenir en compte dues dimensions analítiques: una cap endarrera i una altra cap als costats. És a dir, conèixer al màxim els temps passats (inclosos els grans períodes de l’evolució), i, referit a les societats humanes, conèixer al màxim les principals fites de les cultures del món més avançades en cada període, que ni de bon tros han estat sempre la dels països occidentals. La història de Xina o de l’edat d’or del període islàmic, entre els segles IX i XIII estan plenes d’avenços en els àmbits de les matemàtiques, de la medicina –inclosa la cirurgia, de l’astronomia, l’urbanisme, la tecnologia, etc. Un apunt: els Canons mèdics d’Avicena (principis del segle XI) inclouen recomanacions sobre el tractament de malalties infeccioses, la identificació de tumors cancerígens, malalties neurològiques, així com la formulació d’una dieta alimentaria sana i les avantatges de fer exercici. L’hegemonia occidental no va arribar fins al món greco-romà i després va haver d’esperar fins als segles XVII-XVIII per recuperar-la. Mirant endavant, potser les coses tornin a variar dins d’aquest mateix segle. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment