spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (desembre 2011): "Un vaixell sense capità"

 

Al vaixell de la Unió Europea (UE) presenta unes importants vies d’aigua en aquest context de crisi econòmica i financera. En els seus primers cinquanta anys de vida (període 1957-2007), la UE ha pogut mostrar tres grans èxits: 1) el manteniment de la pau entre els seus socis desprès dels horrors de la segona guerra mundial; 2) la creixent ampliació dels seus membres fins arribar a una Unió de 27 estats; i 3) una creixent integració econòmica, des dels inicis d’un “mercat comú” entre pocs països fins a l’establiment d’una moneda única per part dels 17 estats europeus.
 
Tanmateix, el fracàs del Tractat Constitucional (2004) i, sobre tot, la crisi financera (2008), han mostrat les debilitats estructurals d’una organització que viu hores molt baixes i que no entreveu cap voluntat immediata de recuperació.
 
Alguns analistes assenyalen que la causa és el crònic “dèficit democràtic” que mostren les institucions de la UE. No crec que aquesta sigui la situació. El dèficit no és de caire democràtic, sinó més profund. Es tracta d’un dèficit polític. És a dir d’un dèficit anterior al de caràcter democràtic. Ja m’agradaria, en tant que europeista, viure en una Unió Europea que “només“ mostrés un dèficit democràtic. Això voldria dir que viuríem en una unió política dotada d’institucions i processos de decisió col·lectiva de caràcter elitista, però que funcionarien integradament. Però aquest no és el cas. La crisi actual ha fet ben palesa la crisi de governança de les institucions europees, fins i tot en el terreny d’un dels “èxits” del període anterior: la governança econòmica.
 
Els procediments institucionals no estan funcionant. La Comissió Europea es actualment un actor arraconat pels principals estats de la Unió. El Parlament Europeu està quasi desaparegut. El rol de H. Van Rompuy, primer president del Consell Europeu i de C. Ashton, Alta Representant de la Unió per Afers Exteriors resulta inexistent, quasi ridícul. Cap polític de la Unió està realitzant funcions de lideratge. Els líders de la Unió són tots de segona o tercera fila. La UE és un vaixell sense capità. Les veus cantants les porten A. Merkel i N. Sarkozy, que son dirigents de dos estats membres de la Unió, però que no són dos dirigents de la Unió. El centre de gravetat polític el tenen en els seus països, més que en la UE.
 
La situació és molt greu. Fins i tot deixant de banda l’escàs paper que la UE juga a l’escena internacional, el que està en joc és el model europeu de convivència entre l’economia social de mercat i unes democràcies liberals que han estat una referència de prestigi per tots els estats del planeta. Molts ciutadans apuntem a la necessitat d’una integració política efectiva –més enllà de la retòrica i del bla bla bla que tant agrada als dirigents europeus quan tracten de cobrir la seva inoperància. “Fets, no paraules” es una consigna associada als escrits d’Esop de la Grècia clàssica, i que ja va ser adoptada per la Unió Social y Política de Dones (WSPU) a principis del segle XX. Es tracta d’una consigna que els europeus necessitem complir per tal d’optimitzar les decisions col·lectives que ens afecten, tant davant d’altres competidors actuals i emergents, com dels agents financers, internacionalitzats des de fa temps.
 

La manca de voluntat política i de líders europeus creïbles està hipotecant el futur de les properes generacions. Sobra mala retòrica i manca projecte i lideratge. La UE no havia tingut una crisi d’aquestes dimensions des de la seva fundació. Els “pares d’Europa” (Schuman, De Gasperi, etc) no podrien estar contents amb el desgavell i la falta de perspectiva actuals. Europa s’està convertint en un conjunt de petits parcs temàtics. El vaixell pot naufragar. I pot venir el temps del salvi’s qui pugui. Una situació gens desitjable, però que podria marcar el fracàs final d’un projecte prometedor que podia haver estat i no va ser.

 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment