spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Novembre 2011): "TV3 i qualitat democràtica"

 

Quan els estats liberals es constituïren al segle XVIII a partir, principalment, de les revolucions americana i francesa, i del procés de reformes instituïdes a Gran Bretanya, adoptaren una sèrie de principis organitzatius dirigits a mantenir uns governs limitats i la protecció de determinats drets individuals. Entre aquests principis hi destaca la llibertat de premsa i d’opinió pública, la qual ha format part des d’aleshores dels principis polítics, primer dels estats liberals de dret i, posteriorment, dels estats liberal-democràtics. L’objectiu bàsic és prevenir el despotisme i el poder arbitrari, de fet, un objectiu perseguit des dels temps de la Grècia clàssica.
 
Aquestes llibertats requereixen que les opinions sobre els accions de govern siguin “públiques” i puguin ser expressades en qualsevol moment. La Constitució americana ho establí ben aviat en la seva primera esmena. Es tracta de llibertats que permeten a més, que els ciutadans puguin relacionar-se entre ells de manera informada. I això fa, també, que els “representants” polítics mai puguin dir-se a si mateixos que expressen o que coincideixen  amb la voluntat popular. Les democràcies liberals separen les dues esferes.
 
En l’actualitat, les televisions constitueixen peces claus de la llibertat d’informació i d’opinió. Disposar d’una bon sistema de televisions públiques i privades constitueix un element fonamental de la qualitat democràtica d’un país. Catalunya disposa, afortunadament, d’una de les millors televisions públiques europees: TV3. La seva programació mostra un nivell de qualitat que resisteix la comparació amb la d’altres països de la Unió Europea. Resulta obvi que en un context de crisi econòmica, els pressupostos dels serveis públics han d’ajustar-se a la pèrdua d’ingressos procedents tant de les institucions (Parlament-CCMA) com de la publicitat privada.
 
Resulta sorprenent, però, que des de les institucions públiques no es defensi amb molta més energia una televisió com TV3. Estem parlant d’un dels “havers” clars aconseguits durant els darrers 30 anys en termes de la normalització política i lingüística del país. I estem parlant, com dèiem, d’una institució que contribueix de forma clara a la qualitat de la democràcia a Catalunya. I tot això es fa dins d’un marc constitucional que ha esdevingut bàsicament hostil al país. Els polítics catalans no poden restar tímids o “absents” davant de la ofensiva que s’entreveu per part d’alguns grups mediàtics espanyols. Uns grups que, a l’empara de la nova llei audiovisual de l’estat –que també ha erosionat la posició de TVE- pretenen deslegitimar l’activitat de TV3 amb mers criteris economicistes, fent abstracció de la qualitat dels continguts oferts, de la funció política i social que TV3 fa a Catalunya, i del fet que el preu per habitant és inferior al d’altres televisions europees de qualitat. De la mateixa manera que Catalunya necessita disposar de bones televisions privades pròpies –cal aplaudir l’esforç que està fent darrerament 8TV, és encara més important disposar de televisions públiques de qualitat, com TV3 i la xarxa de televisions locals. I ho és per tal de fer avançar el país en la seva pròpia perspectiva, i no en la de grups mediàtics, generalment molt més mediocres en continguts- i que tenen interessos i estratègies gens connectats amb les necessitats i perspectives del país.
 
TV3 mostra cada dia que és una institució ben dirigida, que ofereix tot un conjunt de canals i programes que la fan capdavantera en el seu sector i que té una clara projecció de futur. Catalunya necessita la qualitat i professionalitat de TV3. I és obligació dels polítics catalans reforça-la de manera transversal. Es tracta d’una qüestió de país. Un país que ha de navegar en el mar d’un estat creixentment hostil en termes polítics, econòmics, lingüístics i culturals, del que hauríem de desempallegar-nos per tal de tenir una democràcia pròpia de molta més qualitat que en la que estem encara inserits.

 

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment