spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (setembre 2011): "Tocqueville i Sinatra"

 

En el llibre La Democràcia a Amèrica, publicat fa més de 170 anys (1835-1840), Alexis de Tocqueville analitza la democràcia als Estats Units, recentment creats desprès d’haver guanyat una guerra secessionista. Entre les raons elogioses, cita la contribució de la democràcia al desenvolupament econòmic i al benestar de la població, la capacitat de corregir polítiques poc eficients, la contribució a la igualtat, i l’establiment d’un sistema federal descentralitzat que controli al poder central. El contrast amb la seva França natal resultava notori. 
Tanmateix, Tocqueville també assenyala alguns punts crítics dels sistemes democràtics que no han perdut actualitat. El dos més importants: el conflicte entre la llibertat i la igualtat, i el perill de democràcies basades en la “tirania de la majoria”, és a dir, el perill que es produeixi un “despotisme democràtic” que no a respecti les minories i imposi una homogeneïtzació contraria al pluralisme de la societat. També assenyala altres dèficits de les democràcies, com la deficient formació política dels electors; la mala qualitat dels líders escollits; la manca de racionalitat en les decisions per la permanent presència de passions partidàries; els riscos de corrupció; les pràctiques demagògiques (subvencions) per tal d’atraure electors; la ineficiència en la despesa pública; la mala qualitat de les lleis donada la rapidesa en que es tramiten, etc. Tot això els hi sona, no?
L’actual proposta de reforma constitucional per posar topalls al dèficit i al deute resulta un compendi de les deficiències esmentades per Tocqueville. No sembla que tingui massa sentit introduir a la constitució unes mesures abstractes d’incidència incerta i que es poden regular per llei. Com es sabut, es tracta d’una mesura decidida a cuita-corrents per PSOE i PP de cara sobretot a la galeria europea (excloent a les minories basca i catalana), feta en el període terminal d’una legislatura amb un govern exhaust. Una mesura imposada de fet per la canceller alemanya Merkel –recolzada per Sarkozy, reaccionant a la pressió dels “mercats”, sense que cap d’ells estableixi, però, una estratègia solvent a mig termini que controli la inestabilitat provocada pels actors financers que controlen les transaccions especulatives internacionals. Alemanya i França lideren una Europa molt poc interessada en tenir institucions europees eficients i polítiques europees solvents. Aquests dos països sembla que manin a Europa, però de fet vetllen predominantment pels seus interessos a curt termini. En realitat, Europa no té líders europeistes. Tocqueville ho entendria molt bé, però probablement no compartiria aquesta política de curt termini i baix nivell estratègic. La pressió dels mercats internacionals només es pot regular des d’una clara intervenció d’institucions econòmiques i polítiques també internacionals. Però les primeres encara són les de l’ordre de Bretton Woods creat després de la segona guerra mundial, un temps passat; i les segones segueixen sense existir i sense que s’entrevegi cap projecte que vulgui establir-les.
El resultat es que la UE està perdent terreny cada dia que passa. S’està convertint en un actor encara més secundari, en una vella realitat diletant. Els líders europeus estan dissolent l’europeisme i les expectatives creades amb el Tractat de Maastricht al 1992, un any ja molt llunyà. Vint anys desprès ens trobem amb una clara manca de projecte, de model i de lideratge compartit, en un context de desafecció i amb països emergents que tot apunta canviaran la correlació de forces internacionals d’aquí pocs anys.
No son temps per perdre el temps. Donat el context i les tendències internacionals, Catalunya hauria d’adoptar l’anomenada “doctrina Sinatra”: establir un projecte i estratègia política My way. Cada dia que passa hi ha més raons polítiques, socioeconòmiques i culturals per triar les pròpies dependències a la nostra manera. Com feren en el seu moment els USA analitzats per Tocqueville.

 

Categories: Bloc de notes
Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment