spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (setembre 2011): "Tocqueville i Sinatra"

 

En el llibre La Democràcia a Amèrica, publicat fa més de 170 anys (1835-1840), Alexis de Tocqueville analitza la democràcia als Estats Units, recentment creats desprès d’haver guanyat una guerra secessionista. Entre les raons elogioses, cita la contribució de la democràcia al desenvolupament econòmic i al benestar de la població, la capacitat de corregir polítiques poc eficients, la contribució a la igualtat, i l’establiment d’un sistema federal descentralitzat que controli al poder central. El contrast amb la seva França natal resultava notori. 
Tanmateix, Tocqueville també assenyala alguns punts crítics dels sistemes democràtics que no han perdut actualitat. El dos més importants: el conflicte entre la llibertat i la igualtat, i el perill de democràcies basades en la “tirania de la majoria”, és a dir, el perill que es produeixi un “despotisme democràtic” que no a respecti les minories i imposi una homogeneïtzació contraria al pluralisme de la societat. També assenyala altres dèficits de les democràcies, com la deficient formació política dels electors; la mala qualitat dels líders escollits; la manca de racionalitat en les decisions per la permanent presència de passions partidàries; els riscos de corrupció; les pràctiques demagògiques (subvencions) per tal d’atraure electors; la ineficiència en la despesa pública; la mala qualitat de les lleis donada la rapidesa en que es tramiten, etc. Tot això els hi sona, no?
L’actual proposta de reforma constitucional per posar topalls al dèficit i al deute resulta un compendi de les deficiències esmentades per Tocqueville. No sembla que tingui massa sentit introduir a la constitució unes mesures abstractes d’incidència incerta i que es poden regular per llei. Com es sabut, es tracta d’una mesura decidida a cuita-corrents per PSOE i PP de cara sobretot a la galeria europea (excloent a les minories basca i catalana), feta en el període terminal d’una legislatura amb un govern exhaust. Una mesura imposada de fet per la canceller alemanya Merkel –recolzada per Sarkozy, reaccionant a la pressió dels “mercats”, sense que cap d’ells estableixi, però, una estratègia solvent a mig termini que controli la inestabilitat provocada pels actors financers que controlen les transaccions especulatives internacionals. Alemanya i França lideren una Europa molt poc interessada en tenir institucions europees eficients i polítiques europees solvents. Aquests dos països sembla que manin a Europa, però de fet vetllen predominantment pels seus interessos a curt termini. En realitat, Europa no té líders europeistes. Tocqueville ho entendria molt bé, però probablement no compartiria aquesta política de curt termini i baix nivell estratègic. La pressió dels mercats internacionals només es pot regular des d’una clara intervenció d’institucions econòmiques i polítiques també internacionals. Però les primeres encara són les de l’ordre de Bretton Woods creat després de la segona guerra mundial, un temps passat; i les segones segueixen sense existir i sense que s’entrevegi cap projecte que vulgui establir-les.
El resultat es que la UE està perdent terreny cada dia que passa. S’està convertint en un actor encara més secundari, en una vella realitat diletant. Els líders europeus estan dissolent l’europeisme i les expectatives creades amb el Tractat de Maastricht al 1992, un any ja molt llunyà. Vint anys desprès ens trobem amb una clara manca de projecte, de model i de lideratge compartit, en un context de desafecció i amb països emergents que tot apunta canviaran la correlació de forces internacionals d’aquí pocs anys.
No son temps per perdre el temps. Donat el context i les tendències internacionals, Catalunya hauria d’adoptar l’anomenada “doctrina Sinatra”: establir un projecte i estratègia política My way. Cada dia que passa hi ha més raons polítiques, socioeconòmiques i culturals per triar les pròpies dependències a la nostra manera. Com feren en el seu moment els USA analitzats per Tocqueville.

 

Categories: Bloc de notes
Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment