Shakespeare és etern. Entre altres coses per com internalitza el pluralisme de valors morals i d'objectius polítics en uns personatges que no només han de pensar, sinó sobretot, que han d'actuar amb informacions sempre incomplertes i en un context incert. Som als temps del Renaixement tardà, un temps propici a l'escepticisme teòric sobre el contingut moral dels lideratges polítics, en un context en el que les concepcions del poder s'han tornat més realistes respecte i han limitat la importància pràctica de les virtuts clàssiques. Les tensions polítiques que recorren les tragèdies de Shakespeare recullen els tarannàs de Maquiavel, Montaigne i prefiguren el pensament polític modern i contemporani que arrenca amb Thomas Hobbes.mig segle més tard.
Des de l'any academic 2011-2012 imparteixo cursos a la UPF sobre teories de la democràcia i liberalisme polític en els que incloc l'anàlisi de tragèdies de Shakespeare (en el Master on Diverse democracies; el Grau de Ciències Polítiques; i el Grau en Filosofia, Política i Economia).
Les meves tragèdies favorites:
King Lear
Enric IV (parts I i II)
Ricard II
Macbeth
Ricard III
Juli Cèsar
Coriolà
Hamlet
Romeo i Julieta
El mercader de Venècia
Recull de les obres de Shakespeare:
Stanley Wells and Gary Taylor (General Editors), The Oxford Shakespeare. The Complete Works, Clarendon Press-OUP, London-New York 1988
Algunes referències per a l'anàlisi "polític" de les tragèdies de Shakespeare:
S. Grennblatt, El espejo de un hombre, De Bolsillo, 2016
D. Armitage-C. Condren-A. Fitzmaurice (eds), Shakespeare Early Modern Political Thought, CUP 2009
J. Alvis-T. West (eds), Shakespeare as Political Thinker, Isi books, Wilmington, Delaware, 2000
S. Cavell, Disowning Shakespeare, CUP, 2003
C. Alexander (ed), Shakespeare and Politics, CUP, 2004
C. McGinn, Shakespeare's Philosophy, HarperCollins, 2006
A. Bloom, Shakespeare's Politics, The University of Chicago Press, 1064
A. Bloom, Shakespeare on Love and Friendship, The University of Chicago Press, 1993
Several Authors, Shakespeare Survey, 44: Shakespeare and Politics, CUP 1992
A.D.Nuttall, Shakespeare. The Thinker, Yale University Press 2007
L.Dunton Downer-A.Riding, Essential Shakespeare Handbook, DK, London 2004
Jan Kott, Shakespeare, nuestro contemporáneo, Alba, Barcelona 2007
Altres anàlisis:
M. Bell, Shakespeare's Tragic Skepticism, Yale University Press, New Haven-London, 2002
K. McLeish-S. Unwin, A pocket guide to Shakespeare's plays, 1998 (La guía del teatro de Shakespeare, Adriana Hidalgo editora, 2014)
G. Greer, Shakespeare. A Very Short Introduction, OUP, Oxford 1986
S. Wells, William Shakespeare. A Very Short Introduction, OUP, Oxford, 2015
S. Oliva, Introducció a Shakespeare, Empúries, Barcelona 2000
H. Bloom, Shakespeare. La invención de lo humano, Anagrama, Barcelona 2002
M.Dobson-S.Wells (eds), The Oxford Companion to Shakespeare, OUP, Oxford 2001
B. Cryson, Shakespeare, RBA, Barcelona 2007
K. Ryan, Shakespeare, Palgrave, London 2002 (3rd edition)
F. Kermode, El tiempo de Shakespeare, Debate, Madrid 2005
S. Johnson, Prefacio a Shakespeare, Acantilado, Barcelona 2003
J.C.Trewin, The Pocket Companion to Shakespeare's Plays, Mitchell Beazley, Octopus, London 2005
W.H.Auden, El mundo de Shakespeare, A Hidalgo Ed, Buenos Aires 1999
F. Kermode, Shakespeare's language, Penguin Books, London 2000
P.Quennell&H.Johnson, Who's Who in Shakespeare, Routledge, London-New York 2002
M. Lings, El secreto de Shakespeare, Ed de la tradición unánime, Palma de Mallorca 1988