Quan prenem decisions morals en les que estem personalment implicats, ¿és la nostra racionalitat la que ens guia o més aviat ho fan les nostres emocions?. Usem bé la racionalitat en el moment de prendre aquestes decisions?. Aquest tipus de qüestions han preocupat a un gran nombre de filòsofs durant segles. Tanmateix, les respostes eren moltes vegades de caire especulatiu o conjectural. El debat continua, però avui disposem d’alguns coneixements que permeten aproximar-nos a aquelles qüestions d’u...

[Llegir la resta de l'article...]

Hi ha escrits “històrics” que es revaloritzen amb el temps. Un exemple són els dos assaigs titulats Consideració del cas dels catalans i La deplorable història dels catalans, escrits entre la signatura del Tractat d’Utrecht (1713) i l’11 de setembre de 1714. Estan recollits en el llibre El cas dels catalans (Curial 1991, reedició 2012). La traducció, magnífica, es de Michael Strubell. No coneixem qui són els autors d’aquests assaigs, cosa freqüent a l’època per tal d’evitar represàlies. Del c...

[Llegir la resta de l'article...]

Quan una proposta parlamentària de diàleg-negociació per procedir a una consulta democràtica dels ciutadans d’una col•lectivitat nacional com Catalunya, avalada pel 74% dels seus representants, és rebutjada pel 90% dels diputats de la resta de l’estat, el que s’està expressant és que la democràcia espanyola té un greu problema estructural. Un greu problema de legalitat i de legitimitat. Donada la impossibilitat, un cop més, d’establir acords estables basats en el reconeixement i acomodació de la...

[Llegir la resta de l'article...]

Les decisions polítiques de les democràcies liberals no es legitimen només a partir de valors i objectius de caire democràtic o liberal. En termes generals, pot dir-se que hi ha fins a nou fonts diferents de legitimació a les democràcies actuals, associades a diverses corrents i tradicions polítiques i intel•lectuals, que les institucions i partits empren quan tracten de justificar les seves decisions: el liberalisme polític (drets individuals i col•lectius, tècniques de limitació del poder, rep...

[Llegir la resta de l'article...]

Les democràcies del segle XXI necessiten transformar-se per tal de que puguin tant realitzar millor els seus propis valors, com evitar disfuncions i deficiències generals: corrupció, escassa separació de poders, partitocràcia, poca participació ciutadana, ineficient regulació de grups econòmics i financers, reduïda incidència en qüestions globals (pobresa, ecologia). No totes les democràcies són iguals, però totes presenten marges de millora. En el nostre context s’hi afegeixen dues deficièn...

[Llegir la resta de l'article...]

La corrupció existeix tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat, però és en el primer, especialment quan afecta als governs, quan té més repercussions socials. En termes generals, inclou tot un conjunt de pràctiques, com l’enriquiment delictiu, els suborns, l’intercanviï o compra de decisions públiques favorables, el nepotisme, el caciquisme i les xarxes clientelars, el finançament il•legal, la desviació de fons públics, etc. No es tracta precisament d’una novetat. Hi ha constància de pràc...

[Llegir la resta de l'article...]

Tant en l’esfera privada com en l’esfera pública, el lideratge constitueix un element clau per l’èxit dels projectes, especialment quan són ambiciosos i suposen canvis dels objectius i pràctiques habituals. Cal que el lideratge sigui de prestigi de cara endins per a que sigui reconegut i eficient de cara enfora. En els projectes col•lectius no es pot avançar amb contundència quan es tenen peus de fang. Un dels terrenys on aquesta formulació general adquireix unes dimensions més notòries és el de...

[Llegir la resta de l'article...]

La legitimació política de les democràcies està relacionada, entre altres factors, amb la confiança de la ciutadania en els lideratges, les institucions i els partits polítics. I aquesta confiança té a veure amb la percepció i el coneixement que els ciutadans tenen del seu sistema democràtic. La corrupció, la manca d’expectatives entorn els principals problemes econòmics i polítics, i els dèficits estructurals d’acomodació del pluralisme intern del país resulten letals per la confiança ciutadana...

[Llegir la resta de l'article...]

En els últims anys, la recerca científica ha multiplicat els coneixements en camps com la física, l’astronomia, la genètica o la prehistòria.  La sociobiologia ha aportat dades sobre els orígens biològics de la sociabilitat animal –inclosa la sociabilitat humana i els orígens de la moralitat i de la política. Es tracta d’aspectes importants per tractar d’entendre millor aquesta estranya espècie que, sense rubor, s’anomena a si mateixa homo sapiens. Sabem que des del paleolític els human...

[Llegir la resta de l'article...]

Un dels déus més populars del panteó romà era Janus, el déu de les dues cares. El seu origen sembla estar vinculat a la cultura etrusca (llegendàriament, fou introduït a Roma per Ròmul). La seva representació habitual és la d’una figura de dues cares mirant en direccions oposades. Associat a les transicions i als canvis, se li atribuïa el do de decidir adequadament en les decisions més importants de la vida a partir de la seva capacitat de veure el passat i el futur en cada moment concret. Era e...

[Llegir la resta de l'article...]