spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (febrer 2017): "Trump, la UE i Frank Sinatra"

El món està canviant. Acceleradament. A millor? A pitjor ?. Doncs com passa sovint a la vida, el balanç és ambivalent.

En alguns aspectes, les notícies son positives. Malgrat la inevitable presència de discursos negatius en temps de crisis, les dades mostren que vivim en un dels períodes més pacífics de la història –malgrat la virulència de conflictes com el sirià i el relacionat amb Estat Islàmic-; vivim més anys; malalties que eren mortals han deixat de ser-ho; la mortalitat infantil i la pobresa extrema del món s’han reduït dràsticament en les quatre últimes dècades (ambdues un 75%); els índexs d’analfabetisme han passat d’un 44% al 15%; l’educació és més igualitària per sexes; la sanitat és accessible a més població i és de més qualitat; l’homofòbia està disminuint en els països desenvolupats; i malgrat les desigualtats internes d’aquests països han augmentat en els darrers deu anys, a escala global la pobresa extrema i les desigualtats s’han reduït i l’accés a la tecnologia ha augmentat espectacularment en el segle actual.

Tanmateix, hi ha també indicadors preocupants. Les relacions internacionals estan experimentant canvis en les tendències de futur i han aparegut fenòmens que erosionen democràcies molt consolidades. D’una banda, i malgrat que és òbviament molt d’hora per fer balanços del “Make America Great Again” de Donald Trump –que menysté fins i tot a l’OTAN i per descomptat a la UE amb la proposta de que Ted Malloch, un antieuropeu i antieuro declarat, sigui l’ambaixador a Brussel·les-, el resultat podria ser que d’aquí un temps Trump més aviat hagués promocionat el “Make China and Russia Great Again” si finalment posa en pràctica les perspectives conservadores de més aïllacionisme i proteccionisme (també en contra del acord Nafta nord-americà).

D’altra banda, la Unió Europea (UE) no travessa precisament un període d’optimisme. En els darrers any la Unió s’ha debilitat i s’ha empetitit. De fet, avui queda patent la contradicció que representava voler aprofundir els vincles polítics entre els estats membres de la UE i alhora voler ampliar ràpidament el nombre d’estats del club europeu (mencionar aquesta contradicció despertava moltes crítiques fa només quinze anys per part d’alguns profetes de l’ “europeisme ingenu”, però la realitat s’ha anat imposant, més ràpidament a partir de la crisi que s’inicia el 2007).

Avui hi ha clares tendències centrífugues en el si de la UE que van més enllà de les migracions transnacionals: Brexit britànic, força creixent d’opcions populistes de dretes antieuropees a França, centreeuropa, països de l’est i països nòrdics, populisme d’esquerres, també antieuropeu, en països mediterranis (Grècia, Itàlia) que erosionen les arrels polítiques liberals de les democràcies occidentals. En alguns estats aquestes opcions han arribat al govern (Polònia, Hongria), mentre creixen en aquest any electoral a França, Holanda i Alemanya.

D’aquesta manera, seguint l’estela del Regne Unit, estan creixent els actors polítics europeus partidaris de l’anomenada “doctrina Sinatra”, és a dir, voler fer les coses “my way”, a la seva manera, més enllà de les disposicions europees. La crisi econòmica i financera ha aprofundit l’esquerda del fracàs del projecte de Tractat Constitucional (2005). Corren vents de desagregació centrífuga. I no es veu a les institucions europees ni a Alemanya o França amb força suficient per establir projectes centrípets compensatoris. Europa està ferida. Segueix essent el lloc més confortable per viure del planeta, però s’està convertint en un balneari decadent, en un actor internacional cada vegada més prescindible.

La pau va arribar a Europa amb la UE. Només per això ja valia la pena implementar el projecte. Però s’han comès errors importants. Hi ha avui consens sobre la precipitació en que es va implementar la moneda única (2001), així com sobre l’elitisme d’un projecte de “constitucionalització fet d’esquena a bona part de la ciutadania europea (2004), o la pèssima gestió de la crisi econòmica (des de 2008) i del tema dels refugiats (2016). Sembla que s’ha acabat el temps de fer una Europa sense els europeus.

En definitiva, no tot va a pitjor en el món. Els discursos catastrofistes no son massa racionals atenent a les dades. Tanmateix, les regles internacionals de futur canviaran. La manca de projecte i sobretot de lideratge europeu ha esdevingut una malaltia crònica des de fa dècades. Els principis i valors del Tractat de la UE estan esdevenint paper mullat. En un món amb uns Estats Units més abstrets i reforçades Rússia i sobretot China –primer creditor dels EEUU, amb inversions creixents al món i sense tropes a l’exterior-, o bé la UE reacciona i deixa de ser el model desesperançat actual, encara que només sigui per esperit de supervivència en un món globalitzat que no controla, o els nostres fill i nets, en el millor dels casos, veuran el benestar amenaçat i la història pel retrovisor.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment