spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (Novembre 2016): "Tres cultures"

En paral·lel als estudis institucionals de les democràcies, que comparen per exemple els sistemes presidencialistes (USA) amb els sistemes parlamentaris (majoria de democràcies europees), la ciència política del segle XX va posar de relleu la importància d’altres factors que incideixen en la estabilitat i qualitat de les democràcies. Entre aquests factors destaca la “cultura política” dels ciutadans i dels principals actors (partits, institucions, organitzacions, etc). Stuart Mill ja havia insistit en el paper que juguen els valors i les actituds col·lectives en la pràctica política. Posteriorment, Almond, Verba, Ekstein, Lijphart, Schmitter, etc, concretarien aspectes d’aquest concepte difús però operatiu de la cultura política vigent a cada democràcia.

En el cas espanyol hi trobem com a mínim tres components:

1)      Una cultura política autoritària. No és cap secret el caràcter precari del liberalisme i la democràcia en la història contemporània espanyola. Una història trista. La visió jeràrquica, afrancesada, de l’estat –tant de la dreta conservadora com de l’esquerra jacobina- es reflexa en les actituds de “ordeno y mando” sovint presents en les institucions i organitzacions polítiques. Els índexs de baixa qualitat de la democràcia espanyola, a banda de qüestions institucionals com els dèficits en la separació de poders o la mala regulació de l’estat autonòmic, estan relacionats amb aquest component cultural. “Se van a enterar” o “les vamos a poner en su sitio” son expressions habituals. El recent serial del PSOE defenestrant Pedro Sánchez i fent president a Mariano Rajoy, la implícita impunitat que mostren membres del PP en els judicis de Gürtel i les targetes black o del PSOE en el cas dels ERE, o les pràctiques i l’actitud fatxenda del ministre Fernández Díaz son exemples d’aquesta cultura autoritària.

 

2)      Una cultura jurídica administrativista. Davant d’un problema estructural de caràcter polític, socioeconòmic o cultural, no es planteja analitzar-lo be i solucionar-lo, sinó que simplement es remet a la legalitat vigent, malgrat se sàpiga que aquesta legalitat no solucionarà el problema i que, fins i tot, constitueix bona part d’aquest problema. La judicialització de la política és un corol·lari d’aquesta cultura administrativista, la qual reforça el cercle viciós entre les institucions que fan la llei i els tribunals que la interpreten, tot soscavant el principi de la separació de poders i l’estat de dret.

 

3)      Una cultura religiosa catòlica. Es tracta d’un component que té en l’obra de Max Weber un punt neuràlgic de referència. El catolicisme sembla estar més inclinat que el protestantisme, per exemple, a eludir o menystenir la responsabilitat individual en els comportaments pràctics dels ciutadans. Un enfocament que es reflexa, entre altres qüestions, en la freqüent frivolitat política i moral dels encausats en els judicis per corrupció. “La major tragèdia en tota la història de la humanitat –manté Arthur C. Clarke- pot haver estat el segrest de la moralitat per part de la religió”.

 

Catalunya participa parcialment d’aquests components culturals, especialment dels dos últims. La cultura política autoritària hi té més aviat poc espai donada la precarietat d’unes institucions polítiques amb poc poder real de decisió. La cultura jurídica administrativista, en canvi, sí que afecta al país, encara que amb una intensitat menor que a l’estat. En aquest sentit, un dels principals errors dels primers anys de la Generalitat actual va ser optar per un model administratiu similar a l’espanyol, i no per un model més modern, menys administrativista, com els vigents en alguns estats europeus. Va ser una oportunitat perduda.

La cultura catòlica té una presència important a Catalunya, malgrat que crec que  alguns valors i actituds del protestantisme (responsabilitat individual, valoració de la feina ben feta, estalvi-inversió, més intolerància davant la corrupció, etc) resulten congruents amb determinats valors, actituds i pràctiques de la societat catalana. Però, de fet, la cultura política d’arrel catòlica es troba present en els partits i organitzacions de Catalunya, tant els de dretes com els d’esquerres.

“Caldria esbrinar- deia Montaigne- qui és millor savi, no qui és més savi”. Més enllà dels factors vinculats a la política institucional, ser conscients dels components culturals facilita pensar millor la política, pensar-la més críticament quan analitzem les seves possibilitats, límits i les estratègies de futur.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment