spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (maig 2016): "Les ciències i les humanitats"

Crec que l’habitual separació entre les “ciències naturals” i les “humanitats”, les “dues cultures” (amb les ciències socials deambulant entre ambdues) va en detriment dels coneixements i conclusions pràctiques dels dos àmbits. Hi ha dos errors genèrics en l’anàlisi del comportament humà que ho exemplifiquen.

D’una banda, el biologisme defensat sovint des de posicions conservadores en el darrer segle, segons el qual els comportaments dels humans obeirien bàsicament a dictats biològics que explicarien de manera global, per exemple, les jerarquies socials, l’agressivitat individual i de grup o les desigualtats de gènere. El corol·lari seria que els dictats d’una naturalesa humana més o menys fixa no ofereix massa possibilitats de canvis efectius. Es tracta d’un tipus de raonament que cau sovint en la fal·làcia naturalista -derivar d’allò que (pretesament) és, allò que (pretesament) hauria de ser.

Paral·lelament, des de posicions “progressistes” o d’esquerres s’ha defensat en els darrers cent anys que els comportaments humans es deuen només a uns components culturals que no son sinó “construccions socials” basades en injustificades desigualtats de classe, de gènere, etc, que resulten contradictòries amb la “igualtat” de tots els individus. La “naturalesa humana” seria un d’aquests constructes socials. Una noció normativa d’igualtat funciona aquí com un pressupòsit que després hauria estat pervertit per les institucions, tradicions ideològiques i costums socials. Quan naixem seriem pàgines en blanc extensament modulables per les idees i costums transmesos socialment. En aquest cas, el corol·lari pràctic és una gran confiança en l’educació com a motor de canvis en els individus i les societats: canviem l’educació i canviarem radicalment als humans. En l’extrem, els humans no tindríem natura, només cultura. Es tracta d’un tipus de raonament que cau sovint en la fal·làcia voluntarista - derivar d’allò que (pretesament) hauria de ser, allò que (pretesament) és.

Els coneixements científics aporten llum als debats sobre els àmbits moral i polític. Avui sabem, per exemple, que la moralitat és anterior a la humanitat, és a dir, que la moralitat té arrels biològiques en espècies anteriors als humans (primats, mamífers, etc). Som alhora individus competitius i cooperatius, egoistes i altruistes, autointeressats i empàtics. Podem ser tot això alhora en el mateix dia. Els humans tenim una funcionalitat moral heretada de caràcter ambivalent que sovint ens aboca a pràctiques contradictòries.

Avui també sabem que tots els animals tenen natura, inclosos els animals humans. La idea de que tot el que pensem son “construccions socials” és epistemològicament pueril. Ho vulguin o no alguns postmoderns poc informats científicament, la naturalesa humana existeix. Els components biològics son bàsics per explicar el comportament humà. No son els únics components explicatius, però marginar-los quan es parla d’ètica o de política és posar les bases per seguir anant epistemològicament perduts. Els softwares culturals no poden funcionar sense els hardwares biològics heretats. Hi ha una interpenetració entre els dos tipus de components. Venim al món dotats de cervells amb regularitats, actituds i tendències establertes a través de l’evolució, que desprès es modulen per patrons culturals heretats socialment. Biologia i cultura conflueixen en cadascú de nosaltres.

Els coneixements sobre l’evolució biològica i sobre els canvis culturals han de saber-se integrar. Per comprendre la realitat humana necessitem les ciències biològiques i les humanitats. Paradoxalment, sovint els “humanistes” han desconegut moltes coses sobre què som els homes (incloent les dones, s’entén) i no resulta estrany que no hagin arribat gaire lluny en temes com la consciència o el paper ambivalent de les emocions i la racionalitat en els comportaments humans. Crec que avui no es poden pensar temes com, per exemple, la moralitat, les estructures de poder, les religions, l’agressivitat o les desigualtats de gènere sense incloure-hi la perspectiva evolutiva del cervell, el sexe o la sociabilitat.

D’altra banda, els científics naturals no han parat massa atenció fins a temps recents als aspectes culturals de les societats humanes. Tanmateix, les coses estan canviat. Tant les neurociències com la biologia evolutiva, la genètica, la primatologia o la psicologia cognitiva han establert ponts entre els dos àmbits. Els programes de recerca semblen prometedors. En aquest sentit proposaria que les carreres de ciències socials i d’humanitats introduïssin coneixements inicials d’aquelles disciplines científiques. I viceversa.

Crec que Kant l’ha va encertar de ple quan postulà la “insociable sociabilitat” que caracteritza als humans i que es troba en la base del progrés humà. Tinc per mi que a Kant li hagués interessat i potser entusiasmat la concepció darwiniana de l’evolució de la vida i la genètica contemporània. Seria un humanista científicament informat. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment