spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (setembre 2015): "L'esquerra i la independència"

Aquest article va dirigit als electors d’esquerres que senten recel a votar les candidatures favorables a la independència de Catalunya com a via de progrés en els àmbits socioeconòmic, polític, cultural i internacional.   

Fa temps que la legalitat espanyola s’ha anat revelant hostil a Catalunya i els seus ciutadans. Les ambigüitats del text constitucional de 1978 s’han trencat a favor d’un model recentralitzador i d’una visió nacionalista espanyola uniformitzadora. A partir de 2010-2012 el gir de molts catalans vers la independència s’ha mostrat clar, sòlid i estable. En el rerefons, les sentències del TC, l’actitud autoritària del govern del PP (immobilisme polític, entotsolament legal, discurs de la por, etc) i la manca d’alternatives creïbles dels altres partits espanyols. Vista la realitat, doncs, es tracta d’un gir ben racional i raonable.

Una característica exigible a qualsevol projecte polític que vulgui tenir alhora vocació transformadora i de govern (no de mera oposició) és que tingui sentit d’estat i perspectiva històrica (vers el passat i vers el futur). I això també val per al catalanisme d’esquerres. Deixant ara de banda la decisió del PSC de convertir-se en una delegació regional del nacionalisme espanyol del PSOE, presentem aquí quatre consideracions sobre la candidatura “Catalunya Sí que es pot” (CSQP):

1.       Referèndum. D’acord amb diversos estudis, el 75%-80% dels catalans dona suport a la celebració d’un referèndum com el realitzat al Regne Unit. Però la seva organització resultarà impossible si no se surt de la lògica Catalunya-Espanya (més d’un 75% de ciutadans de la resta de l’estat són partidaris de mantenir tal qual, reduir o anul·lar l’estat de les autonomies, segons el CIS). En algun moment caldrà la intervenció de la comunitat internacional. Tanmateix aquesta intervenció no és produirà fins que Catalunya deixi de ser una “qüestió interna” i esdevingui una qüestió europea. I perquè ho sigui cal que l’independentisme sigui el més fort possible. Debilitar-lo és laminar la possibilitats reals de fer el referèndum que CSQP diu que s’ha de fer. Òbviament, els vots d’aquesta candidatura es comptaran com a vots no favorables a la independència, cosa que erosionarà la posició negociadora en favor de la convocatòria davant les audiències de l’estat i, sobretot, internacionals. CSQP incorre en una “contradicció performativa” sobre el referèndum: defensa una posició que contradiu allò que afirma.

 

2.       Programa social. El programa de CSQP és simplement irrealitzable en les condicions institucionals actuals. No es pot portar a terme si només es poden gestionar les misèries de l’autonomia. Catalunya no disposa ni disposarà dels recursos necessaris per fer-ho. Així de clar. D’altra banda, cada cop resulta més diàfan que per la “via federalista” Espanya mai serà federal de manera positiva per a Catalunya. Segons per quin model federal s’optés –una cosa que encara no han explicat mai els federalistes- el resultat seria encara pitjor que amb l’estat de les autonomies.

 

3.       ICV. Com a persona que en l’antifranquisme i la transició va estar vinculada al PSUC,  sento decepció pel gir ideològic dels dirigents actuals d’ICV en relació a la qüestió nacional. Els valors d’aquest partit segueixen sent vàlids i convenients, però en aquesta qüestió el seu discurs i projecte s’han fet antics. La decisió de posar-se a remolc d’una organització espanyolista com Podemos –forjada en l’admiració “democràtica” cap a Veneçuela- es perdre completament el nord del que significa un projecte progressista per a Catalunya. Els líders espanyols de Podemos tenen un gran pes a la campanya catalana i fan un discurs ètnic que divideix els catalans entre els nascuts aquí o a fora, en un atac directe a la línia de flotació del que va ser la reeixida política integradora del PSUC. No és que Podemos no sigui “nova política”, és que és paleosocialisme espanyol amb marketing populista de retòrica etèria.

 

4.       Actitud anti-Mas. Fer-la servir d’aglutinant és equivocar-se d’adversari. El gran problema actual del país no és Convergència ni Artur Mas. El problema és l’estat espanyol i les seves possibilitats pràcticament nul·les de ser transformat en termes de reconeixement i d’acomodació plurinacional. Evidentment, és ben legítim estar en desacord amb polítiques realitzades pel govern de CiU (retallades, seguidisme estricte dels dictats de la troica i del govern central, etc.), tot i que és ben dubtós que no haguéssim tingut retallades si el govern de la Generalitat hagués estat dirigit per una coalició d’esquerres. Tanmateix, ningú no pot negar que l’actual President s’ha posat de manera inequívoca al davant del projecte independentista sorgit de la ciutadania, el projecte de canvi més ambiciós de tota la història del catalanisme polític. I si segueix incomodant votar la coalició on s’integren CDC i el President, aquí hi ha la CUP com a candidatura d’esquerres independentista.

La independència és avui sinònim de canvi transformador vers un país millor i més segur d’ell mateix, vers un estat amb més benestar, igualtat, eficiència, riquesa i projecció al món en tots els àmbits. Cal estar a l’alçada del moment, ser ambiciós i pensar en termes de progrés pràctic i no retòric. Si al final l’independentisme no aconsegueix la majoria necessària d’escons per uns pocs vots, CSQP haurà fet un flac favor al progrés social del país.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment